Són
temps de mercat on: l'educació és un producte, el
professorat som recursos humans, l'alumnat és la matèria primera, els
centres són supermercats on venen diferents productes per als
clients...
En
aquesta concepció mercantil del saber, els mestres ens sentim cada
vegada més a soles.
Als
centres es fa més palès el derrotisme i el pessimisme davant els
esdeveniments que estem patín per les polítiques NEOLIBERALS que
infravaloren i menyspreen la renovació pedagògica com element
transformador de l'escola que ens fa lliures i és capaç d'incidir
en els canvis socials.
Pensem
que front a aquesta situació, hem d'estar units i reflexionar molt
sobre les possibles estratègies per a RESISTIR amb contundència.
No hem de separar les reivindicacions laborals de les reivindicacions pedagogico-polítiques, això és el que volen aconseguir els NEOLIBERALS que ens governen.
Una vegada més:
TOTS
JUNTS PER L'ESCOLA PÚBLICA!